Coberta del llibre
La tardor del 2013, el Club Nàutic Cambrils, a través del seu gerent i del seu president, ens van encarregar d’escriure un llibre que commemorés el 50è aniversari del Club. El repte que calia superar era construir una història paral·lela de la indústria turística cambrilenca i els 50 anys de vida del club: i fer-ho en sis mesos!
Vam acceptar el repte i ens vam posar a treballar-hi. L’encarregat d’escriure el llibre i de coordinar el projecte va ser el nostre director creatiu: Jordi Barberà Argilaga. Vam encarregar, a més, tota la feina de documentació i arxivística a Josep Estivill, la base científica en geografia del turisme a Francesc Gonzàlez Reverté; i vam comptar amb la periodista Elisabet Pereira per fer i transcriure les entrevistes.
Les fotografies van sortir de la feina de documentació, de l’arxiu del club i de centenars de donacions. I del disseny gràfic i de la maquetació se’n van encarregar l’estudi de disseny cambrilenc Dorado+Cárdenas.
Amb aquest encàrrec, hem demostrat que treballem amb la mateixa eficiència en projectes petits i en grans projectes, en la feina més solitària del dia a dia i amb les feines que exigeixen coordinació i treball en equip.
Doble pàgina del llibre
INTRODUCCIÓ DEL LLIBRE DE JORDI BARBERÀ ARGILAGA
A la primera entrevista que vaig tenir amb el president del Club Nàutic Cambrils, Joaquim Oliva; el gerent, Fabián Escudé, i l’administrativa, Maria Jesús García, ja em van deixar clar que volien un llibre per celebrar els 50 anys del Nàutic però que anés més enllà dels llibres d’aniversari. No volien un llibre venal i prescindible, d’aquells plens de fotos boniques però sense solta; ni un assaig o un estudi històric profund i detallat, farcit de referències bibliogràfiques i citacions. Més aviat es tractava de fer un recull de la història del club des de la seva concepció, però amb un esperit divulgatiu i entenedor i sempre en paral·lel amb la història de Cambrils, amb el desenvolupament de la seva indústria turística, el creixement urbanístic i l’aposta per oferir als visitants la singularitat d’un poble mariner que ha sabut conservar la seva essència i, al mateix temps, no ha tingut por a créixer i prosperar.
És per això que al llarg del llibre les dues històries creixen juntes i es complementen. S’ajuden i ens ajuden a entendre-les i a situar-les en el seu context. Sense la construcció del port no hauria estat possible la concepció del Nàutic; sense els primers restaurants i hotels, ningú hagués vist la necessitat de facilitar l’arribada d’embarcacions d’oci; sense la consolidació del Club, molts turistes haurien buscat d’altres alternatives nàutiques en d’altres poblacions; sense la predisposició de l’Ajuntament, la vela no hauria arribat a les escoles i els equips esportius del Nàutic se’n ressentirien…
Per fer el llibre viable, però, calia acotar els límits temporals i espacials. D’aquí que la nostra història comença en els precedents del turisme, amb l’higienisme del segle XIX, i acaba en l’actualitat; i se centra bàsicament en el desenvolupament urbanístic i en la transformació del litoral cambrilenc. A més, aquesta petita història que us explicarem no pretén ser exhaustiva: ens hem centrat en aquells aspectes que han convertit un somni en un dels clubs nàutics de referència a casa nostra.
I com que la història la fan les persones, sobretot les persones, hem volgut basar la documentació en els testimonis orals dels protagonistes. Recollir la seva memòria no era només interessant sinó un deure. Gràcies a les seves aportacions ara entenem molt millor com es va gestar el Club Nàutic Cambrils, les seves inquietuds i necessitats, els seus somnis, les seves passions, les complicitats, avinences i desavinences i, sobretot, el treball incansable al llarg dels anys, que ha permès passar d’una petita passarel·la per atracar-hi petits bots, llanxes i alguna barqueta, a un port esportiu amb una capacitat considerable d’amarres, amb un edifici social molt digne, un restaurant de referència, un varador capaç de crear indústria, uns equips esportius amb un palmarès creixent, una gran capacitat d’organització d’esdeveniments que desestacionalitzen el turisme i creen riquesa, una pedrera de xiquets i xiquetes que descobreixen la passió pel mar i una gestió professionalitzada que garanteix el futur.
Per explicar tot això, hem dividit el llibre en sis capítols que recullen diferents fases de la història. En el primer capítol, “la conquesta social del mar”, parlem dels precedents del turisme, de les recomanacions mèdiques de banys de mar dels higienistes, de com es crea l’imaginari popular del bronzejat i de l’arribada dels primers turistes a Cambrils, durant la dècada dels cinquanta. Al segon capítol, “l’hora de la veritat”, ens centrem en l’aventura d’imaginar un club nàutic i en seva posterior fundació, al 1964. Al tercer capítol, “els primers passos”, analitzem el boom turístic de les dècades del 60 i 70, el desenvolupament urbà del municipi i els reptes inicials que afronten els primers socis. El quart capítol l’hem anomenat “la consolidació del club” perquè parlem dels canvis radicals en les seves infraestructures, d’una nova mentalitat de gestió, de la primera regata de creuer, “Los Roques”, i d’una sèrie de circumstàncies que assentaran unes bases prou sòlides per garantir la seva consolidació. El cinquè capítol, “l’aposta per la singularitat”, explica com la platja s’acaba convertint, al llarg dels anys 80 i 90, en un espai natural i urbà; com Cambrils ofereix un imaginari propi i singular; i com el Club Nàutic acull els primers grans esdeveniments de la seva història: les preolímpiques de Barcelona’92 i la Setmana Catalana de Vela. L’últim capítol, “el turisme nàutic” el dediquem a analitzar la seva evolució i l’estat de la qüestió, contextualitzant-lo a Catalunya i concretant-lo en el cas de la Costa Daurada i Cambrils, i tanquem el capítol parlant del Nàutic del futur, dels reptes que ha emprès en els últims anys i dels que pensa emprendre.
A banda de tota aquesta part més discursiva, hem volgut afegir també dues separates: una dedicada a les embarcacions que han format part de la història del club i una altra dedicada a les persones que han estat el motor, o millor les veles, que han permès aquesta llarga travessa de cinquanta anys.
Però com en tot projecte ambiciós, res de tot això no hagués estat possible sense el treball en equip. A mi m’ha pertocat coordinar-ho una mica tot plegat i fer la redacció definitiva del llibre a partir del material que d’altres han treballat i elaborat. Amb el Josep Estivill hem seleccionat, triat i filtrat tota la documentació i les investigacions que demanàvem a d’altres: és tractava de posar-hi ordre i de fer que el text fos entenedor i coherent. Però no haguéssim acabat mai la feina sense les entrevistes de l’Elisabet Pereira; n’ha fet més de vint, amb viatge a Madrid inclòs, i ha sabut treure informació rellevant i interessant i, a més, ha transcrit incansablement totes les entrevistes per ajudar-nos a fer més fàcil i ràpid el procés. Una altra peça clau ha estat la Maria Jesús García, administrativa del Club, sempre disponible i receptiva, eficient i resolutiva, ella tenia tota la documentació i els contactes interioritzats.
Tots els apartats del llibre que parlen de turisme i que contextualitzen la història del Club són obra de Francesc Gonzàlez Reverté, un geògraf que, a més de ser expert en turisme, ha sabut captar a la perfecció el concepte del llibre aportant-hi la divulgació científica amb rigor i seriositat.
El Juan Antonio Dorado, amb la seva sòcia Montse Cárdenas, han estat els encarregats de donar forma visual al llibre; el Juan Antonio ens ha obert portes, ens ha fet suggeriments i ens ha il·lustrat sobre molts aspectes del club, dels seus personatges i de la seva idiosincràsia, com a bon comunicador i com a persona vinculada al club des de ben jove.
Al president del club, el Joaquim Oliva, i al gerent, el Fabián Escudé, els dec la confiança que van dipositar en mi i l’acompanyament cordial i amb tot tipus de facilitats de principi a fi. El Joaquim amb la seva determinació, claredat i capacitat d’execució; i el Fabián amb la seva predisposició i capacitat de gestió.Agraeixo especialment l’interès i el temps que ens han dedicat totes les persones entrevistades. Ells són els testimonis vivents de cinquanta anys d’història. A la Rosa Antolín, al Josep Pijoan, al Gerard Esteve, a la Paloma García, al Juanjo Mestre, a l’Alberto Talayero (i al magnífic “rabo de toro” estofat que ens va convidar a assaborir), a l’Eduardo Serrano, al Jaume Pérez, al Màxim Fallada, al Francesc Gil, al Robert Benaiges, a la Rita Valls, al Rodolfo Font, al Joan Pedrell i al Josep Pedrell, al Joan Maria Roig, al Josep Maria Bach, a l’Ignasi Recasens, el Jaume Berga, el Jordi Bassedas i a la Begoña Foruria. I com no, gràcies a la Camí, la meva dona, i als meus fills, el Roc, l’Ariel i la Violeta, per la comprensió i el suport: espero que sàpiguen disculpar les meves absències durant aquests mesos de feina intensa i apassionant.
ZELdisseny 